És una Llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu, que col·loca la xarxa pública en condicions de subsidiarietat i que empitjora les condicions de treball del professorat.
Consolida i augmenta el poder i la influència de les patronals religioses en l’àmbit educatiu. Destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequilibrada de l’alumnat. A partir d’aquesta Llei, la xarxa de centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema educatiu.
Consolida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies: 0-3, educació de persones adultes, formació professional, serveis educatius, extraescolars.
Estableix un model d’autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars. Afavoreix l’autofinançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip. Defineix els directors/es dels centres públics com a “personal directiu”, amb règim jurídic específic i els permet de seleccionar, avaluar i nomenar el professorat.
Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals, que deixen una porta oberta a l’arbitrarietat. Proposa un nou sistema retributiu jerarquitzat basat en un model d’avaluació punitiu. Proposa increments retributius al professorat per resultats obtinguts. Obre la via a la laboralització del personal substitut amb el conseqüent empitjorament de les seves condicions de treball i redueix el salari del professorat durant els tres primers anys.
El compromís d’inversió pública que proposa el Departament és absolutament insuficient. Entenem que s’ha de prioritzar la inversió pública a l’ensenyament públic i que aquesta ha de ser, com a mínim, del 6 % del PIB de Catalunya.
La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial, ni per la lògica del mercat i la privatització, sinó per una aposta real per la xarxa pública i un augment seriós de la inversió que faci possible afrontar tota la problemàtica i cobrir les necessitats dels centres i de l’alumnat.
Fem una crida al professorat a fer assemblees als centres i a assistir a les assemblees comarcals per tal de discutir els continguts de la nova Llei i les seves conseqüències a l’educació pública.
USTEC·STEs , ASPEPC.SPS, ANPE, CSI-CSIF , CGT
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario